Embedded Files
Qui no es va sentir atrapat per la sèrie "Merlí"? Qui no voldria ser un dels "peripatètics"? Aquesta secció està pensada perquè la nostra comunitat educativa (alumnat o professorat) s'aturi a reflexionar una miqueta sobre el món i la bolla. Ja aniria bé que el món sencer (sobretot alguns governants i poderosos) s'aturàs a pensar abans de... Tot aniria millor... No trobau?
El pensament aristotèlic i el neomasclisme actual
(Carme Capó 2n de Batxillerat A (Història de la Filosofia))
Aristòtil pensava que els homes i les dones són diferents per naturalesa i que, per això, no poden tenir el mateix paper. Segons ell, l’home té una capacitat racional més forta i és qui ha de dirigir, mentre que la dona pot deliberar, però sense autoritat. Aristòtil defensa que si les dones tenen massa llibertat, la ciutat es desordena i no funciona. En definitiva, sobreposa l’home a la dona a una jerarquia natural.
El neomasclisme actual, molt present a les xarxes, defensa coses semblants, però estan amagades darrere un llenguatge més modern. Es parla «d’energia masculina i femenina», també s’afirma que les dones han estat creades per tenir una funció domèstica, emocional o depenent i l’home ha de ser protector i fort. Una idea relativament nova que crida l’atenció és el terme «dona d’alt valor», molts d’homes com, per exemple, l’influenciador Jota.redpill descriuen el seu ideal com a dona de valor. Aquesta idea irreal d’una dona, a les xarxes es descriu com a una dona jove, bella, femenina, emocionalment receptiva i que cuida la seva energia femenina. Aquestes postures només serveixen per jutjar i controlar el comportament de les dones i per llevar-les-hi la llibertat.
Si comparam Aristòtil amb el neomasclisme, veiem que coincideixen en molts d’aspectes. Ambdós creuen que la biologia justifica una jerarquia entre homes i dones, que cadascú té un paper fixat en la societat. A més, pensen que la llibertat femenina pot rompre l’ordre social i coincideixen que la relació entre homes i dones és complementària, però l’home sempre ha d’estar per sobre de la dona.
La diferència principal és el context. Aristòtil escrivia en una societat antiga, patriarcal i amb valors diferents de l'actual, mentre que el neomasclisme apareix en una societat on homes i dones tenen drets iguals. Fent referència al context, l’actualitat tecnològica i avançada fa que les idees que es difonen a xarxes es puguin dispersar molt més ràpidament que les idees d’Aristòtil a la seva època. A més de viure en contexts diferents, els seus plantejaments de les idees no tenen molt en comú: mentre Aristòtil explicava una teoria filosòfica, al Neomasclisme s’utilitzen missatges curts, vídeos, influenciadors i un llenguatge modern per fer passar idees antigues com si fossin modernes.
En conclusió, encara que el Neomasclisme pretengui ser la novetat. En realitat repeteix idees antigues com les d’Aristòtil. Els termes «energia femenina» o «dona de valor» són només actualitzacions del masclisme. Aquesta comparació posa en evidència que el masclisme existeix des de fa molts d’anys i es va adaptant a les noves societats al llarg del temps per justificar pensaments injusts sobre la dona.
Ètica, moral i drets humans: molt de contingut per tan poc horari
(Amina Chouay Ahdouch i Carolina Waters Freires, 4t d’ESO D)
Al meu institut, l'assignatura d'Educació en Valors Cívics i Ètics només es fa una hora a la setmana. A primera vista, això pot semblar suficient, però quan realment entens què abasta en aquesta assignatura, t'adones que és molt poc temps. És injust que una assignatura tan important tingui tan poc espai a l'horari, sobretot perquè no és una classe qualsevol: és un espai on aprenem a pensar, a reflexionar i a entendre millor el món que ens envolta.
A Valors, treballem qüestions fonamentals com ara l'ètica i la moral. Aquests no són conceptes abstractes, sinó eines que ens ajuden a prendre decisions responsables, a distingir entre el bé i el mal i a entendre les conseqüències de les nostres accions. A més a més, a part d’aquest poc temps només s'estudia a 4t en tota l’etapa obligatòria de secundària.
En aquesta matèria també s'estudien els drets humans, cosa que és essencial per a qualsevol persona que vulgui viure en una societat justa i respectuosa. Conèixer els nostres drets i responsabilitats ens permet entendre millor els problemes del món actual, reconèixer les injustícies i aprendre a defensar la dignitat de totes les persones. Valors serveixen per entendre els nostres drets, per pensar com volem ser i per adonar-nos del que passa al nostre voltant.
Amb tan poc temps és impossible donar-li la importància que realment té, quan en realitat tracta temes que afecten la nostra vida cada dia. Per això crec que hauria de tenir més hores. Amb una sola hora no hi ha temps per debatre, per aprofundir o per entendre bé els temes. Tot queda superficial. I això és un problema, perquè si hi ha una assignatura que necessita temps, és aquesta.
Page updated
Report abuse