Embedded Files
“L'IMPACTE DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN L’ÀMBIT EDUCATIU”
(Júlia Solivellas Campins, 2n BATX A)
Avui en dia, les tecnologies han avançat notòriament, com és el cas de la intel·ligència artificial. Aquestes tenen un impacte positiu en l’avanç tecnològic, però també tenen impactes negatius com en el cas de l’educació.
En primer lloc, la intel·ligència artificial no ajuda que els alumnes pensin per si mateixos o facin les tasques per si sols. A més, l’ús d’aquestes intel·ligències els facilita feina i d’alguna manera no s’acostumen a esforçar-se i fer les coses per ells mateixos. La intel·ligència artificial resol i du a terme el que li encomanen molt aviat, ometent l’esforç que els alumnes han de fer per desenvolupar els seus pensaments i qualitats.
Pens que la intel·ligència artificial s’hauria de regular i controlar perquè no afecti i canviï cap a pitjor, l’àmbit educatiu. No fa cap bé als estudiants que els faci tota la feina que ells mateixos haurien de fer
És a dir, la intel·ligència artificial és una novetat positiva que ajuda en molts àmbits i fomentar la progressió de descobriments, entre altres. Tot i això, també té un impacte negatiu com el de l’educació. Per això, no hem de permetre que aquestes intel·ligències pensin per nosaltres mateixos.
LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: UNA EINA D’AUTODESTRUCCIÓ (Dúnia Hamudi Tortella, 2n BATX B)
La intel·ligència artificial ha suposat un abans i un després per al funcionament de la societat i la dinàmica educativa. Però, malgrat la intel·ligència artificial pretengui ser una eina d’aprenentatge, està abolint l’esperit crític dels joves i la capacitat de raonar per ells mateixos.
En primer lloc, la intel·ligència artificial engloba un seguit de plataformes que ens permeten crear imatges falses que contribueixen a l’augment de la desinformació popular, un problema que es reflecteix directament en la capacitat dels més joves per raonar de forma crítica. Per altra banda, és una eina que sovint és utilitzada per estalviar recerques complicades a la xarxa o per obtenir respostes fàcils i ràpides, ometent el període de pensar.
En contraposició, la IA constitueix una eina molt avançada que en l’àmbit educatiu accelera recerques, experiments… i, per tant, contribueix de forma positiva a la formació dels joves. No obstant això, també és una eina que aboleix les capacitats racionals dels humans i en substitueix el pensament.
D’aquesta forma, l’ús desenfrenat d’aquesta tecnologia fomentarà persones subordinades a les opinions, ideologies, idees que es comparteixen a les xarxes i persones incapaces de contrastar informació i construir una identitat pròpia.
Decadència en els estudis a causa de la IA? (Josep Antoni Pons Petrus, 2n Batx B)
Últimament, l’ús de la intel·ligència artificial en els estudis ha incrementat considerablement amb relació a anys anteriors. Pens que l’ús d’aquesta té un impacte negatiu en l’educació.
En primer lloc, fer ús de la intel·ligència artificial fa que tu no raonis la resposta. És a dir, no poses en pràctica el teu coneixement adquirit durant els anys de classe, i deixes que un agent extern, en aquest ca la IA, faci aquesta feina. Això, a l’hora d'examinar-té pot causar una deflació en la nota.
En segon lloc, l’augment de creació de noves intel·ligències artificials fa que l’alumne s’aïlli del món educatiu i faci un ús abusiu d’aquesta eina. Encara que, és una eina molt poderosa si la saps utilitzar, per completar els teus apunts per exemple. Però desgraciadament l’ús que es fa no és eficient per part de l’alumne que fa ús, per tant, el món educatiu viu una etapa de decadència educativa.
En conclusió, la intel·ligència artificial és una eina molt útil pels estudiants, sempre que hi hagi un control i ús adequat d’aquesta.
La intel·ligència artificial: el monstre de l’educació actual (Llorenç Soler, 2n BATX B)
Qui no ha utilitzat cap vegada ChatGPT? Actualment, la intel·ligència artificial és present en molts àmbits de la vida quotidiana. Tot i que facilita diverses tasques, des del meu punt de vista, és l’enemiga de l’educació del segle XXI.
Per començar, l’ús d’aquesta eina com a font d’informació és molt mala decisió. A més d’inventar-se fonts (si no en troba), suposa un esforç mínim per l’estudiant. Encara que rebre la resposta demanada en segons pot semblar genial, la realitat és que s’està constituint una generació incapaç d’investigar, resumir o contrastar fonts.
Seguidament, la capacitat de la intel·ligència artificial de redactar textos impecables o, fins i tot, adaptats al grau de coneixement de cada nivell educatiu, suposa la falta de necessitat dels estudiants d’aprendre les normes de correcció, adequació, cohesió… D’aquesta manera, quan en un futur hagin d’escriure un text fora de l’àmbit acadèmic, seran incapaços de fer-ho per ells mateixos.
En conclusió, és urgent que els centres educatius es formin en detecció d’intel·ligència artificial i, alhora, apliquin mesures per restringir-ne el seu ús. Si no, creixeran generacions de cada vegada menys autònomes.
Fins a quin punt és adequada la intel·ligència artificial?
(Maria Ribas Serra, 2n BATX A)
Estam tots d’acord que la intel·ligència artificial és el que ens ha portat més lluny de la pau mundial? En la meva opinió, s’ha convertit en un aspecte conflictiu dins la societat que cal abolir.
En primer lloc, és cert que l’OpenAI ens ha obert moltes portes i ha ajudat al desenvolupament de diversos sectors, però tal vegada també ens ha transformat en persones “vagues”. Per exemple, en l’àmbit escolar, els alumnes fan servir aquesta eina per no fer l’esforç de redactar tasques i no fer servir el cap. El problema és que, si això continua sent així, la gent serà incapaç de pensar, cercar i recollir dades per si mateixa, cosa que ens pot perjudicar a tots de manera imminent.
En segon lloc, aquesta sobreexplotació i addicció d’intel·ligències artificials ha destrossat diversos llocs de treball, ja que pot dur a terme totes aquestes professions, sobretot les que estan basades en la tecnologia, l’administració, el turisme i l’escriptura.
En conclusió, aquesta eina és útil per al desenvolupament de certes activitats perquè facilita el treball, però ens transforma en persones sense pensament crític ni subjectiu a més de dur a terme obligacions que hauríem de completar per nosaltres mateixos.
El ChatGPT: ajuda o perjudica? (Caterina Crespí Bernad, 2n de Batx B.)
En els darrers anys, s’ha fet molt popular entre la població l’ús d’intel·ligència artificial, especialment en els estudiants. L’ús d’aquesta per realitzar tasques de classe està en auge. Des del meu punt de vista, és una gran eina si se’n fa un ús correcte.
La intel·ligència artificial ben usada i enfocada és de gran ajuda per als estudiants. En el cas de no entendre els apunts o tenir algun dubte, és molt efectiu. Si l’alumne té un examen, pot demanar a la intel·ligència artificial preguntes o simulacres d’examen amb correccions i així practicar també.
Per altra banda, és molt senzill caure en la temptació d‘usar-lo per dur a terme tasques completes, o inclús treballs complets. Tal vegada s’hauria de regular la possibilitat de realitzar treballs complets o gran part d’aquests. Una cosa és demanar si el que has escrit és correcte, si pots afegir informació o recomanacions, i una altra és voler que escrigui el text sencer.
En conclusió, la intel·ligència artificial és una gran eina si es sap usar correctament. Per poder usar-la en l’àmbit educatiu, és important saber fins a quin punt es pot arribar; demanar consells per millorar és vàlid, però demanar realitzar un treball de cap a peus, no.
La intel·ligència acadèmica artificial (Toni Serra 2n BATX C)
Amb la invenció de la intel·ligència artificial, un gran nombre d’estudiants d’arreu del món n’han fet ús des del primer moment: fan les tasques escolars sense esforçar-se i converteixen la feina dels professors en investigacions per esbrinar qui la utilitza o no, per la qual cosa les escoles n’han eliminat el seu ús en els centres, i jo hi estic totalment en contra.
Primerament, el desenvolupament de la IA és un signe clau de com la tecnologia humana està avançant a una velocitat mai vista en tota la història. Per tant, prohibir-ne el seu ús seria com negar aquesta millora en la tecnologia.
A més a més, és només qüestió de temps que la IA evolucioni a uns nivells que faran que no sapiguem si el que escriu és una persona o és una màquina. En altres paraules, els professors no podran esbrinar qui realment ha fet la tasca, succés que crec que acabarà amb la prohibició de la tecnologia en els centres la qual cosa seria com tornar al passat.
En conclusió, la tecnologia i l’educació van juntes de la mà, vulguin els professors o no. Negar la tecnologia seria com ignorar el futur de la humanitat, ja que els alumnes, en sortir de l’àmbit acadèmic, es trobaran en un món totalment artificial. Si els professors volen aconseguir que els alumnes es formin de la millor manera, han de començar a innovar la seva manera d’educar i adaptar-la als nous moments que vendran.
La tendència de ChatGPT a l’hora de fer les tasques
(Fadwa Bouhjira Taouil 2n Batx.A)
La intel·ligència artificial està preocupant a molts de professors i pares, perquè creuen que als joves tendeixen a fer-ho tot amb ChatGPT. I això duu que els joves amb un clic tinguin la tasca solucionada sense fer cap esforç. Segons la meva opinió, trobo que és vera. No tots, però sí que la gran majoria de joves tendeixen a enviar les tasques a ChatGPT.
Jo he vist com companys o amigues que en el moment que un professar envia una tasca i la llegeixen un pic i veuen que no l'entenen o que implica molt d'esforç ho envien a ChatGPT perquè ho solucioni i que ho adapti en la forma que tu li demanes. Això després ho passen per un humanitzador d'IA i tot solucionat i, clar, un professor si et coneix pot reconèixer que aquella no és la teva forma d'expressar-te, peria n'hi ha que no et coneixen tan bé i es creuen que ho has fet tu.
Això de regular o controlar no és fàcil, ja que per molt que facis el que facis els joves encara cercaran altres alternatives d’IA perquè ja estan acostumats. Potser, si se n'haguessin adonat abans s’hauria pogut controlar un poc, però ara ja és massa tard.
En conclusió, els joves fan un mal ús d’IA, pel fet que totes les tasques les soluciona ChatGPT i ara és massa tard per intentar fer alguna cosa.
L’ÚS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL ENTRE ELS JOVES (Margalida Torrens Martorell, 2n BATX A)
La intel·ligència artificial ha adoptat un gran paper en les tecnologies actuals i en la vida de les persones. Aquest ús predomina principalment en els joves, els quals han començat a fer un ús excessiu i desmesurat d’aquesta plataforma, afectant també en l’àmbit acadèmic.
En primer lloc, la intel·ligència artificial pot considerar-se una eina molt útil en la realització de la majoria de les tasques, tot i que l’abús que molts estudiants fan d’aquesta, ha arribat a considerar-se addictiu, substituint l’esforç personal. Això suposa un problema molt gran, ja que redueix i minimitza l’aprenentatge.
Per altra banda, un ús excessiu de la IA pot generar dependència cap a aquesta i així va provocar la necessitat de fer-ne un ús en totes les problemàtiques que ens envolten. Això pot arribar a desencadenar una manca en el pensament crític i en la resolució dels nostres inconvenients.
En conclusió, la intel·ligència artificial és una eina molt útil per l’avenç de la nostra societat i una ajuda complementària d’internet, però l’ús desmesurat que estam vivint avui dia pot arribar a provocar seriosos problemes en l’ensenyament, aprenentatge i rendiment personal.
Destruïm l’illa o ens movem dins ella?
(Núria Domingo Garcia, 2n Batx B)
Actualment, la qüestió sobre la construcció de la línia de tren de Sa Pobla fins al Port d’Alcúdia ha generat molta controvèrsia entre la gent, ja que molts afirmen que seria una inversió que beneficiaria a la població, mentre que altres opinen que això només tindrà afectes negatius. Personalment, tinc una opinió dividida respecte d’aquest tema.
En primer lloc, construir aquesta nova xarxa ferroviària suposaria augmentar els serveis de transport, oferint més destinacions podent partir del mateix lloc. Això beneficia les persones que treballen fora del seu poble i que per diverses raons no disposen de cap mitjà de transport privat, a la gent major que ja no pot conduir i ha d’anar a algun lloc especial, com al metge o a comprar, i als joves, ja que així poden descobrir millor l’illa.
Per altra banda, l’aparició d’aquesta via podria acabar amb part del nostre paisatge. S’ha informat que per construir la línia s’hauran de travessar algunes muntanyes, no només afectant les nostres vistes, sinó també la nostra natura i espais, sense saber si podrem gaudir de les mates activitats a l’aire lliure o es veuran afectades per la nova xarxa.
En conclusió, la construcció d’aquesta nova via ens oferirà més destins i la possibilitat de descobrir nous llocs a canvi de perdre nombrosos espais naturals. Una solució a aquest problema seria cercar noves rutes per ni haver de travessar cap muntanya o pensar una alternativa al tren, com per exemple oferir més línies de bus.
Els poblers sí que volem tren
(Llorenç Soler 2n BATX B)
Des del maig passat, sa Pobla està dividida en l’opinió sobre la prolongació de la xarxa ferroviària fins a Alcúdia. Des del meu punt de vista, és una gran proposta que beneficiarà tots els illencs.
Per començar, vista la saturació de les carreteres mallorquines, és necessària la recerca per a desplaçar-se d’altres maneres. Segons han afirmat polítics locals, no poden ampliar la xarxa d’autobusos perquè les carreteres ja van plenes. D’aquesta manera, la construcció del tren seria una alternativa sostenible a l’elevat nombre de vehicles que col·lapsen les nostres vies.
Tant a sa Pobla com a pobles del voltant, una gran part de la població treballa en el sector turístic. Sent Alcúdia un dels focus de visitants, l’oferta de mitjans de transport ràpids i efectius permetria que es desplacessin al seu lloc de treball els joves que no saben conduir o els adults que prefereixen una opció menys contaminant.
És cert que les infraestructures creuaran per moltes terres pobleres. Per això, ha sorgit la plataforma “Salvem la marjal”. La incoherència d’aquesta organització és que gran part dels seus defensors no utilitzen aquestes terres per sembrar patates, sinó per construir habitatges destinats al lloguer turístic. Per tant, no poden defensar l’agricultura poblera persones que tenen interessos contraris al cultiu.
En resum, cal pensar en el bé comú i no en l’individual, a l’hora de visualitzar el tren. Així mateix, totes les millores que puguin beneficiar els mallorquins haurien de ser suportades per tots nosaltres. Sí al tren i sí al progrés!
És realment la construcció de la nova línia de tren un benefici per a la població mallorquina?
(Adrià Perelló, 2n Batx B)
Els darrers anys ha estat molt coneguda la idea de voler implantar una nova xarxa ferroviària que s’allargui fins al Port d’Alcúdia. Aquesta suggestió ha suposat un gran debat entre la població mallorquina degut al fet que la construcció d’aquesta xarxa pot suposar uns grans perjudicis per alguns habitants de l’illa.
La construcció d’aquesta nova xarxa ferroviària podria suposar una gran pèrdua als propietaris de les finques a través de les quals ha de traçar el trajecte d’aquesta nova via. Tot i que als propietaris d’aquestes finques se’ls garanteix un tracte a canvi d'acceptar la construcció dins els seus terrenys, aquest no iguala l’esforç total que hi ha darrera aquestes finques.
És cert que la construcció de la nova línia podria aportar un gran benefici al turisme i a la mobilitat dels habitants de l’illa. No obstant això, existeixen altres línies de transport públic com l’autobús, les quals no suposen cap perjudici per a ningú i permeten la suficient mobilitat per als ciutadans que no tenen cap mena de transport.
En conclusió, la construcció de la nova xarxa ferroviària pot aportar un gran benefici al turisme i a la mobilitat de la ciutadania, però també pot suposar una gran pèrdua territorial per a molts habitants de l’illa.
Solucions errònies
(Caterina Crespí Bernad, 2n Batx B.)
A Mallorca s‘ha fet una proposta per millorar la mobilitat dins l’illa. El Governa expressat la intenció de construir un tren des de sa Pobla fins a Alcúdia. Des del meu punt de vista, existeix una altra manera més fàcil de solucionar el problema; no estic d’acord amb la instal·lació d’aquest tren.
En primer lloc, per poder crear aquest tren, és necessari xapar moltes finques de particulars i foradar els puigs de Son Fe i Sant Martí. L’agricultura cada vegada descendeix més, i si llevam una gran porció de terra a persones que encara conserven aquest costum o ocupació, acabarem per no tenir agricultura a Mallorca. A la vegada, la natura ja no és tan present en els nostres paisatges i és molt maltractada; si perforam dos puigs fèiem molt de mal a la natura que ens queda. Sa Pobla encara té bastants paisatges naturals i no convendria llevar-li la seva essència.
D’altra banda, ja existeixen formes de transport. El TIB té diverses línies que connecten sa Pobla i Alcúdia. Xerrant de números, surt molt més a compte invertir en més busos i persones que els duguin que construir un altre transport. Tothom usa els busos i només existeix la pega que està massa saturat tot el sistema. Si aplicam aquest mètode, el problema es resol.
En conclusió, el tren no és una bona solució. El millor és ampliar les línies de busos i d’aquesta manera no llevam terres a ningú ni modificam la poca natura que ens queda.
Problemàtiques del projecte de la nova línia del tren de Prohens
(Damià Camuñas Bennassar, 2n Batxillerat B)
Sent ciutadà mallorquí de tota la vida, els problemes de circulació per la carretera cap a Alcúdia no són gaire novetat per a mi.Entenc perfectament la idea d’ampliar la línia de tren, però crec que hi ha moviments molt més intel·ligents i menys costosos.
Bàsicament, consider que el projecte requerirà massa recursos, tant materials com econòmics i que, durant problemes elèctrics, de manteniment o de mal temps, el tren deixarà de ser funcional.
Clarament, el que necessitam és poder tenir més independència i facilitats quan viatjam nosaltres mateixos, en cotxe o moto. Per això, tenc dues propostes:
Primer de tot, s’hauria d’ampliar l’autopista fins a Alcúdia. L’extensió d’aquesta sí que és segur que no generarà dependència d’altres serveis com fa el tren, que si pateix imprevistos posa en compromís a tots els usuaris.
Una altra solució seria, simplement, augmentar el pressupost per als busos que van cap a Alcúdia. Solució molt ràpida, senzilla, amb la mateixa funcionalitat que el tren i, sobretot, més barata.
Crec que la idea de Prohens no és dolenta, però els polítics haurien d’escoltar més al poble per no dur a terme projectes tan comprometedors com aquest.
La pràctica del grafit com a forma de vandalisme
(Alba Vera Fernandez, 2n batx. B)
Els grafitis són una classe d’art que han escalat popularitat, sobretot entre els més joves. Però, és adequat aquest tipus d’art en tots els contextos? Segons el meu punt de vista, la majoria de vegades no ho és.
Per començar, els grafitis es solen fer dins el nucli urbà, fins i tot a les façanes de les cases. Això provoca un malestar a la població ja que, a més de no ser agradable per la vista, al cap i a la fi fan dany a la propietat afectada.
D’altra banda, aquestes pintures ja no es fan per estètica ni en forma d’art, sinó que utilitzen tan sols un llenguatge vulgar o fins i tot ofensiu per avorriment o diversió. Aquesta moda entre els joves comporta un cost de neteja, majoritàriament si aquest es fa en infraestructures públiques, monuments o fins i tot propietats privades.
Tot i això, consider que els grafitis sí que són una forma d’expressar-se quan els artistes s’ho prenen seriosament i una manera de compondre art urbà. D’aquesta forma, en una àrea orientada a aquest tipus d’art com pugui ser una part del mur de Berlín a Alemanya és completament correcte.
En conclusió, els grafitis són una pràctica inadequada quan es fan de forma vulgar i sense pensar. Tot i això, quan aquests tenen una finalitat artística haurien d’acceptar-se en àrees determinades de la població.
UN MÓN CADA VEGADA MENYS COMPARTIT (Dúnia Hammudi Tortella, 2n Batx B)
Al llarg de la història els éssers humans hem anat emmarcant-nos en distintes etapes on la dinàmica social i la convivència s’han anat transformant. No obstant això, el civisme és un concepte que neix més tard, en la història contemporània, amb la finalitat d’establir un ordre social per harmonitzar la convivència. Per tant, es dona per suposat que a mesura que avancem, cada cop estem més civilitzats.
A través de l’observació naturalista i empírica s’ha constituït a l’ésser humà com un animal social, el qual només pot autorrealitzar-se en societat. Ara bé, per assegurar la convivència s’han establert normes i polítiques amb la intenció de garantir la seguretat col·lectiva i de facilitar el funcionament social.
És clar que als darrers anys els humans hem anat construint un model de vida que s’allunya de la nostra naturalesa, hem establert grans ciutats, hem construït grans infraestructures i hem inclòs la tecnologia en gairebé tots els aspectes del nostre dia a dia. Aquesta distància de la vida natural molts cops es confon amb civilisme, però no són sinònims.
De fet, he comprovat en el meu propi entorn com l’individualisme i el ritme de vida ràpid deixen de banda aquesta convivència que des del meu punt de vista és tan fonamental. Cada cop hi ha més brutícia als carrers, danys al mobiliari urbà, faltes de respecte al transport públic… En el meu poble, per exemple, els veïns no respecten els horaris de soroll, els nins petits arranquem les flors de les jardineres del carrer i els bars es barallen per veure qui aconsegueix abastir un espai més gran de la plaça, sense tenir en compte els nins que hi juguen. Tot això es deu a parer meu, a la manca d’esperit col·lectiu i al predomini de l’individualisme. Sovint es prioritza la comoditat personal per damunt del respecte al bé comú.
En conclusió, a mesura que avancem intel·lectualment sembla que ens desprenem del col·lectiu, la vida es torna més introspectiva i individual i això provoca la manca de consciència social, el respecte comú i ens constitueix com a incívics.
És justificable invertir grans quantitats de diners en seguretat per protegir obres històriques (Carme Valcàrcel, 2n Batx A)
És justificable invertir grans quantitats de diners en seguretat per protegir obres històriques (Carme Valcàrcel, 2n Batx A)
El recent robatori al Museu del Louvre ha iniciat un debat sobre si és justificable invertir un alt nombre de diners amb seguretats pels diversos objectes que trobam als museus o si millor invertir-los en altres necessitats socials. Des del meu punt de vista consider que sí és justificable invertir en seguretat per les obres perquè és un bé comú que hem de cuidar.
En primer lloc, les obres que podem veure en un museu són d’un alt valor històric o artístic que, per tant, pertanyen a la població. És a dir, al tenir un valor tan elevat les persones hauríem de voler protegir-les perquè no es facin malbé i es perdí la seva importància.
Per altra banda, els museus són una font d’ingressos elevada, la qual les persones estan interessades en visitar. Per això, per tant, de fomentar més interès i confiança si es millora i inverteix més en seguretat les persones assistirien més produint així més beneficis.
En conclusió, invertir grans quantitats de diners en seguretat per obres és una forma d'invertir en la història prosperi i més persones puguin gaudir d’aquelles obres o objectes que tenen un valor incalculable.
Crítica a l’egoisme econòmic (Maria Ribas, 2n BATX B)
Si bé tenim possessions considerades part del patrimoni històric i es gasten milions d’euros anuals amb la intenció de protegint-les, per què la gent segueix denunciant que hi ha necessitats socials més urgents? En la meva opinió, el sistema s’hauria d’organitzar de millor manera.
En primer lloc, grans empreses, institucions i centres culturals i turístics paguen barbaritats per assegurar equips de seguretat amb l’objectiu que no es produeixin robatoris o delictes. La qüestió és que, tot i així, situacions d’aquestes continuen succeint diàriament arreu del món i l’estabilitat econòmica cau en picat. Molta gent es queixa que invertir en altres coses o sectors per millorar la societat seria un punt a favor per la circulació dels diners en lloc d’utilitzar-los inútilment.
En segon lloc, actualment, i no sols a Espanya, el major problema és invertir en coses no necessàries, lo qual provoca disminució de sous i subvencions i un increment d’impostos, taxes i rendes. És a dir, coses que limiten la creació de nous llocs de treball, poder jubilar-se quan toca i poder viure en un habitatge digne.
En conclusió, gastar diners en seguretat quan hi ha altres problemes socials que valen la pena millorar és egoisme, ignorància i una pèrdua econòmica.
LA PREVENCIÓ PREDOMINA DAVANT LA SALVACIÓ
Els desastres mediambientals formen part d’un tema que ha generat controvèrsia molt ràpidament, sobretot a Espanya. Ens proposem exposar, explicar i argumentar com és que el govern espanyol podria haver actuat davant desastres naturals que han succeït recentment i com podria reaccionar davant futurs episodis d’aquest tipus per evitar conseqüències i efectes pareguts.
És evident que el govern no va actuar correctament davant la DANA de València i és per això que, en primer lloc, el que ha de canviar primerament és la gestió governamental. L’Estat és capaç de controlar els desastres sobrenaturals de forma jeràrquica: començant pels pobles petits i acabant per les grans ciutats i edificis i institucions rellevants. És per això que la base del control és l’organització, qualitat amb la qual l’estat no va comptar.
Seguidament, una vegada aconseguim aquest control polític i territorial sobre la ciutadania i les institucions és quan podem produir un moviment d’advertència seguit de l’actuació pertinent. Així, podem tenir ben informat el poble i, per tant, disminuir pèrdues estructurals i vitals. Això és, també, un dels motius pels quals Espanya va resultar tan afectada. S’ha de corregir.
Sabem que els desastres naturals poden repercutir de forma molt accentuada sobre la població d’un territori i que, moltes vegades, apareix sense quasi previ avís, amb poques setmanes o, fins i tot, dies d’antelació. Per això, de fet, no defensam els reforços estructurals, encara que siguin fonamentals, sinó que confiam en un model de partida bàsic on col·locam, en primer lloc, la importància de la capacitat d’organització i prevenció del poble.
Per això, nosaltres trobam que un bon coneixement sobre actuació davant desastres naturals i una capacitat preventiva avançada som capaços, no de fer desaparèixer aquests tipus de desastres, sinó de provocar una millora en l’estil de vida dels ciutadans davant de situacions d’emergència com aquestes.
Damià Camuñas i Alí Assou (2n BATX B, curs 25-26)
Què podem fer per evitar l'inevitable?
És evident que als darrers anys, els desastres mediambientals són cada cop més freqüents. En part, les nostres accions irresponsables són motiu de l'acceleració del canvi climàtic, que molts cops desencadena desastres notables. No obstant això, alguns d'aquests desastres, com les erupcions volcàniques, els terratrèmols o els tsunamis, són inevitables.
En primer lloc, les emissions contínues i descontrolades de gasos tòxics, els quals són una de les causes principals de la incrementació del canvi climàtic, són responsabilitat nostra i molts cops no som conscients de l'impacte que tenen sobre els ecosistemes. Per altra banda, l'excés del consum desenfrenat, genera residus abundants que també contribueixen a l'augment de desastres naturals.
En contraposició, podem dir que la major part dels desastres naturals no poden evitar-se mitjançant les compres saludables, la reutilització o la consciència climàtica; sinó que molts cops, aquests desastres són més bé inevitables. Per això, en aquests casos, la nostra feina s'ha de centrar a establir protocols de prevenció, punts d'informació i subministrar la protecció adequada.
Com a conclusió, podem reflexionar sobre el nostre deure de minimitzar l'impacte d'aquests desastres mitjançant la conscienciació social i l'establiment de mesures de seguretat.
Dúnia Hamudi i Núria Domingo (2n BATX B. Curs 25-26)
ELS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT ENS DONEN EL SEU PARER SOBRE LA DIFICULTAT DEL CURS I LA TEMUDA PBAU ...
De primer a segon de batxillerat: una gran batalla.
(Carme Valcàrcel i Maria Antònia Servera, 2n Batx A)
D'ençà que hem iniciat 2n de batxiller, ens demanam constantment si de veres hi ha un gran bot en passar de 1r a 2n. Algunes persones consideren que és una continuació i, per tant, el nivell i l'exigència són quasi els mateixos. Segons la nostra experiència com a alumnes de segon batxillerat, consideram que sí que hi ha un gran bot.
En primer lloc, a primer de batxiller no es preparen adequadament per poder fer front a l’exigència que demana 2n de batxiller. Això és degut al fet que el professorat explica un temari més senzill i reduït per un examen. A més, aquests tenen un nivell més baix en comparació amb els de segon.
Per altra banda, existeix una pressió constant per arribar a aconseguir la millor nota per a entrar a la carrera universitària que es desitja. Per assolir-ho, els estudiants es presenten a les proves PAU, les quals provoquen nivells alts d’estrès i ansietat que es poden veure repercutits al llarg del curs. Aquest nivell de malestar emocional dificulta la concentració i per aquest motiu, el rendiment podria disminuir.
En conclusió, a segon de batxiller s’exigeix molt més nivell que a primer i quan passam a segon no estam preparats per poder gestionar-la, ja que no estam suficientment entrenats per guanyar aquesta batalla.
La PAU, el malson de tots els estudiants
A l’estat d’Espanya es convoquen els alumnes que han acabat el batxillerat amb tot aprovat a unes proves d’accés a la universitat el mes de juny. L’anomenada Pau consta de tres dies en què els alumnes fan set exàmens, cinc d’assignatures generals i tres d’assignatures específiques. Aquests exàmens ajunten el contingut de tot batxillerat i amb una mitjana ponderada dels exàmens i la mitjana de batxillerat obtindran la nota d’accés a la universitat. Personalment, no hi estem d’acord.
Per començar, els alumnes han estat examinats per l’educació pública durant el batxillerat, el que dona a entendre que tenen el suficient nivell per a passar a la universitat sense haver de tornar a examinar-se.
A continuació, una nota no hauria de definir el futur de l’alumnat. Durant tot el curs és pressionat i l’esveren respecte a l’examen, el que pot afectar el seu rendiment i salut mental. La nota d’accés hauria de ser treta amb la feina realitzada durant els dos anys de batxillerat.
Per altra banda, hi ha gent que pensa que d’aquesta manera seria més fàcil entra a la carrera desitjada i no hi hauria gent a totes les professions. Però segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística) hi ha més de 49 milions d’habitants a Espanya, per la qual cosa és segur que hi hauria gent a totes les professions i a més tothom estaria més feliç, ja que estudiarien la seva vocació i no una d’alternativa.
En resum, la PAU no és necessària, ja que només afecta al benestar mental dels alumnes, pot arribar a arruïnar la feina de dos cursos només per un mal dia i, a més, limita la felicitat de l’alumnat.
Yassmin Aouimry Dadda i Caterina Cladera Ramis (2n batx B, curs 25-26)
És necessari fer la PAU?
Quantes vegades has sentit la paraula PAU aquest curs? Per als estudiants de batxillerat, és una paraula recurrent en el dia a dia i els té molt preocupats. Per aquesta raó, nosaltres opinam que és una prova innecessària.
En primer lloc, podem confirmar que la majoria d’alumnes de batxillerat pateixen de problemes de salut mental a causa d’aquesta prova. Per exemple, gran part dels estudiants de l’IES Can Peu Blanc s’han vist en situacions de molt estrès, ansietat i fins i tot depressió.
A més, aquesta prova representa un 40% de la nota demanada per entrar a un grau, tot i que batxiller compta d’un 60%. Molts testimonis (com familiars i amics propers) han tingut un expedient exemplar al llarg d’aquests cursos i, a causa d’un mal dia a la PAU, la seva nota s’ha vist afectada greument, quedant-se fora de la carrera desitjada, fins i tot per una dècima.
Finalment, podem considerar aquesta prova com a injusta, pel fet que a algunes comunitats autònomes realitzen un examen més que les altres, ja que a aquests territoris hi ha una altra llengua oficial a part del castellà. Com s’observa a les Illes Balears, Catalunya, Galícia… han d’estudiar una matèria addicional, dedicant manco temps a les proves comunes i així obtenint resultats més baixos.
En resum, la selectivitat porta a unes notes més baixes i que no representen realment l’esforç dels estudiants al llarg dels dos anys de batxillerat. Per tant, suprimir-la seria una opció més justa per als alumnes.
Issa Bonilla, Antoni Carbonell i Llorenç Soler (2n BATX B, curs 25-26)
La PAU, una prova necessària.
Des de fa anys, l’alumnat que aspira a estudiar un grau necessita fer les proves d’accés universitàries (PAU). Però realment són necessàries? Des d’un punt de vista general sí són necessàries.
En primer lloc, la PAU té com a finalitat obtenir una nota d’accés per entrar a la Universitat. Aquesta nota calcula i valora els teus coneixements segons la preparació dels estudiants durant el batxillerat. D’aquesta manera, es visibilitzen les qualitats personals per l’estudi del grau, ja que proporcionen una formació i una ampliació de coneixements.
En segon lloc, com a conseqüència de la preparació d’aquestes proves, els alumnes es veuen afectats per un alt nivell d’estrès, episodis d’ansietat o pànic i fins i tot poden desencadenar depressió.
No obstant això, aquests efectes negatius, una vegada realitzada la PAU, solen disminuir fins a arribar a desaparèixer. A més a més, millora la capacitat de treballar sota pressió que dona pass a una preparació preuniversitària eficient.
Finalment, podem concloure que les proves d'accés universitàries són necessàries perquè amplien els nostres coneixements i capacitats de treballar sota pressió sense patir conseqüències a llarg termini.
Sofia MIranda Prado i Mireia Saperas (2n BATX B, curs 25-26)
“És necessària la PBAU?”
Les proves PBAU són una imposició per a tot estudiant que vol accedir a una carrera universitària. S’ha creat controvèrsia arran de la seva importància i molts estudiants consideren injusta i desmesurada la prova clau d’accés universitari. Nosaltres trobem justa la postura de l’alumnat.
En primer lloc, la majoria d’estudiants que aspiren a entrar a una carrera s’esforcen i es comprometen amb els estudis i exigències que comporten els dos anys de batxillerat. D’aquesta manera, si posem el batxillerat i la PBAU en una balança, s’hi dona gairebé el mateix pas a uns exàmens finals que a dos anys de sacrifici.
Per l’altra banda, les condicions personals de cada estudiant poden ser molt diferents. La adolescència és una etapa que pot venir acompanyada de molts problemes, com per exemple l’ansietat i l’estrès acadèmic. Aquests són factors que poden condicionar negativament els estudiants a l’hora d’enfrontar-se a una prova d’aquesta magnitud. De totes maneres, aquesta pot suposar una oportunitat per millorar la confiança en un mateix i treballar la superació personal, tot i que això no canvia el fet que els problemes de cadascú no els permeti demostrar el seu vertader potencial.
En conclusió, trobem que és il·lògica la idea d’igualar la importància de la PBAU i el batxillerat. Compten amb una gran diferència de termini per dur-se a terme. A més, cada alumne pot experimentar una situació personal diferent, que poden perjudicar els seus resultats opacant el seu nivell acadèmic.
Carme Capó 2n batx A (curs 25-26)
Són realment necessàries les proves PBAU?
Darrerament, hi ha hagut molta controvèrsia per si s’haurien de realitzar les proves PBAU, i aquest debat ha provocat moltes opinions. Nosaltres pensam que només s’haurien d’examinar aquelles persones que han anat a una escola privada o venen de l’estranger.
En primer lloc, estudiants de l’escola pública, els han anat avaluant gairebé des de la primària, amb uns continguts generalitzats per a cada comunitat autònoma. En canvi, a les escoles privades, els continguts elegits són diferents a cada centre.
En segon lloc, els alumnes que es presenten a la PBAU es juguen una gran part de la seva nota de cada assignatura en només un examen, i això provoca una gran pressió, i a vegades degut a això les proves poden sortir malament, ja que tants de nervis per tan sols un control pot decidir el teu futur.
En conclusió, pensam que les proves PBAU s’haurien d’eliminar per tot aquell alumnat que provingui de l’educació pública, ja que han estat avaluats cada any amb uns continguts generals. També la pressió que reben els alumnes és immensa i es pot veure reflectitr en un mal resultat als exàmens pels nervis i la inseguretat.
Rafel Pericàs i Tolo Soler (2n batx A, curs 25-26)
LES GANES HO GUANYEN TOT?
La frase “Si t’ho proposes, ho aconseguiràs” és una frase popular que planteja la idea que lluitant pel que volem sempre ho podrem aconseguir. És cert que tothom coneix aquesta dita però, alguna vegada ens hem aturat a pensar si és vera? Personalment, pens que sí.
En primer lloc, tothom sap que la determinació personal és una qualitat vital a l'hora d’aconseguir els nostres objectius. Quan estam motivats i segurs de nosaltres mateixos, les possibilitats d’arribar a les nostres metes són molt més altes, ja que l’esforç i l’optimisme poden superar molts d’obstacles.
En segon lloc, sí que es vera que no tothom té les mateixes condicions i oportunitats, i això potser sí que dificulta molt les coses. Però en molts casos de gent exitosa, hem pogut veure com han començat en condicions molt pobres però que lluitant pel que volien ho han aconseguit.
En conclusió, la determinació i les ganes són pilars fonamentals per aconseguir els nostres objectius, però no ens hem d’oblidar que el context i les oportunitats poden facilitar molt el camí cap a l’èxit.
Magda Mir Nabil 2n Batxillerat B (curs 24-25)
Page updated
Report abuse