La pràctica del grafit com a forma de vandalisme
Els grafitis són una classe d’art que han escalat popularitat, sobretot entre els més joves. Però, és adequat aquest tipus d’art en tots els contextos? Segons el meu punt de vista, la majoria de vegades no ho és.
Per començar, els grafitis es solen fer dins el nucli urbà, fins i tot a les façanes de les cases. Això provoca un malestar a la població ja que, a més de no ser agradable per la vista, al cap i a la fi fan dany a la propietat afectada.
D’altra banda, aquestes pintures ja no es fan per estètica ni en forma d’art, sinó que utilitzen tan sols un llenguatge vulgar o fins i tot ofensiu per avorriment o diversió. Aquesta moda entre els joves comporta un cost de neteja, majoritàriament si aquest es fa en infraestructures públiques, monuments o fins i tot propietats privades.
Tot i això, consider que els grafitis sí que són una forma d’expressar-se quan els artistes s’ho prenen seriosament i una manera de compondre art urbà. D’aquesta forma, en una àrea orientada a aquest tipus d’art com pugui ser una part del mur de Berlín a Alemanya és completament correcte.
En conclusió, els grafitis són una pràctica inadequada quan es fan de forma vulgar i sense pensar. Tot i això, quan aquests tenen una finalitat artística haurien d’acceptar-se en àrees determinades de la població.
Alba Vera Fernandez, 2n batx. B
LA PREVENCIÓ PREDOMINA DAVANT LA SALVACIÓ
Els desastres mediambientals formen part d’un tema que ha generat controvèrsia molt ràpidament, sobretot a Espanya. Ens proposem exposar, explicar i argumentar com és que el govern espanyol podria haver actuat davant desastres naturals que han succeït recentment i com podria reaccionar davant futurs episodis d’aquest tipus per evitar conseqüències i efectes pareguts.
És evident que el govern no va actuar correctament davant la DANA de València i és per això que, en primer lloc, el que ha de canviar primerament és la gestió governamental. L’Estat és capaç de controlar els desastres sobrenaturals de forma jeràrquica: començant pels pobles petits i acabant per les grans ciutats i edificis i institucions rellevants. És per això que la base del control és l’organització, qualitat amb la qual l’estat no va comptar.
Seguidament, una vegada aconseguim aquest control polític i territorial sobre la ciutadania i les institucions és quan podem produir un moviment d’advertència seguit de l’actuació pertinent. Així, podem tenir ben informat el poble i, per tant, disminuir pèrdues estructurals i vitals. Això és, també, un dels motius pels quals Espanya va resultar tan afectada. S’ha de corregir.
Sabem que els desastres naturals poden repercutir de forma molt accentuada sobre la població d’un territori i que, moltes vegades, apareix sense quasi previ avís, amb poques setmanes o, fins i tot, dies d’antelació. Per això, de fet, no defensam els reforços estructurals, encara que siguin fonamentals, sinó que confiam en un model de partida bàsic on col·locam, en primer lloc, la importància de la capacitat d’organització i prevenció del poble.
Per això, nosaltres trobam que un bon coneixement sobre actuació davant desastres naturals i una capacitat preventiva avançada som capaços, no de fer desaparèixer aquests tipus de desastres, sinó de provocar una millora en l’estil de vida dels ciutadans davant de situacions d’emergència com aquestes.
Damià Camuñas i Alí Assou (2n BATX B, curs 25-26)
Què podem fer per evitar l'inevitable?
És evident que als darrers anys, els desastres mediambientals són cada cop més freqüents. En part, les nostres accions irresponsables són motiu de l'acceleració del canvi climàtic, que molts cops desencadena desastres notables. No obstant això, alguns d'aquests desastres, com les erupcions volcàniques, els terratrèmols o els tsunamis, són inevitables.
En primer lloc, les emissions contínues i descontrolades de gasos tòxics, els quals són una de les causes principals de la incrementació del canvi climàtic, són responsabilitat nostra i molts cops no som conscients de l'impacte que tenen sobre els ecosistemes. Per altra banda, l'excés del consum desenfrenat, genera residus abundants que també contribueixen a l'augment de desastres naturals.
En contraposició, podem dir que la major part dels desastres naturals no poden evitar-se mitjançant les compres saludables, la reutilització o la consciència climàtica; sinó que molts cops, aquests desastres són més bé inevitables. Per això, en aquests casos, la nostra feina s'ha de centrar a establir protocols de prevenció, punts d'informació i subministrar la protecció adequada.
Com a conclusió, podem reflexionar sobre el nostre deure de minimitzar l'impacte d'aquests desastres mitjançant la conscienciació social i l'establiment de mesures de seguretat.
Dúnia Hamudi i Núria Domingo (2n BATX B. Curs 25-26)
ELS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT ENS DONEN EL SEU PARER SOBRE LA SELECTIVITAT...
La PAU, el malson de tots els estudiants
A l’estat d’Espanya es convoquen els alumnes que han acabat el batxillerat amb tot aprovat a unes proves d’accés a la universitat el mes de juny. L’anomenada Pau consta de tres dies en què els alumnes fan set exàmens, cinc d’assignatures generals i tres d’assignatures específiques. Aquests exàmens ajunten el contingut de tot batxillerat i amb una mitjana ponderada dels exàmens i la mitjana de batxillerat obtindran la nota d’accés a la universitat. Personalment, no hi estem d’acord.
Per començar, els alumnes han estat examinats per l’educació pública durant el batxillerat, el que dona a entendre que tenen el suficient nivell per a passar a la universitat sense haver de tornar a examinar-se.
A continuació, una nota no hauria de definir el futur de l’alumnat. Durant tot el curs és pressionat i l’esveren respecte a l’examen, el que pot afectar el seu rendiment i salut mental. La nota d’accés hauria de ser treta amb la feina realitzada durant els dos anys de batxillerat.
Per altra banda, hi ha gent que pensa que d’aquesta manera seria més fàcil entra a la carrera desitjada i no hi hauria gent a totes les professions. Però segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística) hi ha més de 49 milions d’habitants a Espanya, per la qual cosa és segur que hi hauria gent a totes les professions i a més tothom estaria més feliç, ja que estudiarien la seva vocació i no una d’alternativa.
En resum, la PAU no és necessària, ja que només afecta al benestar mental dels alumnes, pot arribar a arruïnar la feina de dos cursos només per un mal dia i, a més, limita la felicitat de l’alumnat.
Yassmin Aouimry Dadda i Caterina Cladera Ramis (2n batx B, curs 25-26)
És necessari fer la PAU?
Quantes vegades has sentit la paraula PAU aquest curs? Per als estudiants de batxillerat, és una paraula recurrent en el dia a dia i els té molt preocupats. Per aquesta raó, nosaltres opinam que és una prova innecessària.
En primer lloc, podem confirmar que la majoria d’alumnes de batxillerat pateixen de problemes de salut mental a causa d’aquesta prova. Per exemple, gran part dels estudiants de l’IES Can Peu Blanc s’han vist en situacions de molt estrès, ansietat i fins i tot depressió.
A més, aquesta prova representa un 40% de la nota demanada per entrar a un grau, tot i que batxiller compta d’un 60%. Molts testimonis (com familiars i amics propers) han tingut un expedient exemplar al llarg d’aquests cursos i, a causa d’un mal dia a la PAU, la seva nota s’ha vist afectada greument, quedant-se fora de la carrera desitjada, fins i tot per una dècima.
Finalment, podem considerar aquesta prova com a injusta, pel fet que a algunes comunitats autònomes realitzen un examen més que les altres, ja que a aquests territoris hi ha una altra llengua oficial a part del castellà. Com s’observa a les Illes Balears, Catalunya, Galícia… han d’estudiar una matèria addicional, dedicant manco temps a les proves comunes i així obtenint resultats més baixos.
En resum, la selectivitat porta a unes notes més baixes i que no representen realment l’esforç dels estudiants al llarg dels dos anys de batxillerat. Per tant, suprimir-la seria una opció més justa per als alumnes.
Issa Bonilla, Antoni Carbonell i Llorenç Soler (2n BATX B, curs 25-26)
La PAU, una prova necessària.
Des de fa anys, l’alumnat que aspira a estudiar un grau necessita fer les proves d’accés universitàries (PAU). Però realment són necessàries? Des d’un punt de vista general sí són necessàries.
En primer lloc, la PAU té com a finalitat obtenir una nota d’accés per entrar a la Universitat. Aquesta nota calcula i valora els teus coneixements segons la preparació dels estudiants durant el batxillerat. D’aquesta manera, es visibilitzen les qualitats personals per l’estudi del grau, ja que proporcionen una formació i una ampliació de coneixements.
En segon lloc, com a conseqüència de la preparació d’aquestes proves, els alumnes es veuen afectats per un alt nivell d’estrès, episodis d’ansietat o pànic i fins i tot poden desencadenar depressió.
No obstant això, aquests efectes negatius, una vegada realitzada la PAU, solen disminuir fins a arribar a desaparèixer. A més a més, millora la capacitat de treballar sota pressió que dona pass a una preparació preuniversitària eficient.
Finalment, podem concloure que les proves d'accés universitàries són necessàries perquè amplien els nostres coneixements i capacitats de treballar sota pressió sense patir conseqüències a llarg termini.
Sofia MIranda Prado i Mireia Saperas (2n BATX B, curs 25-26)
“És necessària la PBAU?”
Les proves PBAU són una imposició per a tot estudiant que vol accedir a una carrera universitària. S’ha creat controvèrsia arran de la seva importància i molts estudiants consideren injusta i desmesurada la prova clau d’accés universitari. Nosaltres trobem justa la postura de l’alumnat.
En primer lloc, la majoria d’estudiants que aspiren a entrar a una carrera s’esforcen i es comprometen amb els estudis i exigències que comporten els dos anys de batxillerat. D’aquesta manera, si posem el batxillerat i la PBAU en una balança, s’hi dona gairebé el mateix pas a uns exàmens finals que a dos anys de sacrifici.
Per l’altra banda, les condicions personals de cada estudiant poden ser molt diferents. La adolescència és una etapa que pot venir acompanyada de molts problemes, com per exemple l’ansietat i l’estrès acadèmic. Aquests són factors que poden condicionar negativament els estudiants a l’hora d’enfrontar-se a una prova d’aquesta magnitud. De totes maneres, aquesta pot suposar una oportunitat per millorar la confiança en un mateix i treballar la superació personal, tot i que això no canvia el fet que els problemes de cadascú no els permeti demostrar el seu vertader potencial.
En conclusió, trobem que és il·lògica la idea d’igualar la importància de la PBAU i el batxillerat. Compten amb una gran diferència de termini per dur-se a terme. A més, cada alumne pot experimentar una situació personal diferent, que poden perjudicar els seus resultats opacant el seu nivell acadèmic.
Carme Capó 2n batx A (curs 25-26)
Són realment necessàries les proves PBAU?
Darrerament, hi ha hagut molta controvèrsia per si s’haurien de realitzar les proves PBAU, i aquest debat ha provocat moltes opinions. Nosaltres pensam que només s’haurien d’examinar aquelles persones que han anat a una escola privada o venen de l’estranger.
En primer lloc, estudiants de l’escola pública, els han anat avaluant gairebé des de la primària, amb uns continguts generalitzats per a cada comunitat autònoma. En canvi, a les escoles privades, els continguts elegits són diferents a cada centre.
En segon lloc, els alumnes que es presenten a la PBAU es juguen una gran part de la seva nota de cada assignatura en només un examen, i això provoca una gran pressió, i a vegades degut a això les proves poden sortir malament, ja que tants de nervis per tan sols un control pot decidir el teu futur.
En conclusió, pensam que les proves PBAU s’haurien d’eliminar per tot aquell alumnat que provingui de l’educació pública, ja que han estat avaluats cada any amb uns continguts generals. També la pressió que reben els alumnes és immensa i es pot veure reflectitr en un mal resultat als exàmens pels nervis i la inseguretat.
Rafel Pericàs i Tolo Soler (2n batx A, curs 25-26)
LES GANES HO GUANYEN TOT?
La frase “Si t’ho proposes, ho aconseguiràs” és una frase popular que planteja la idea que lluitant pel que volem sempre ho podrem aconseguir. És cert que tothom coneix aquesta dita però, alguna vegada ens hem aturat a pensar si és vera? Personalment, pens que sí.
En primer lloc, tothom sap que la determinació personal és una qualitat vital a l'hora d’aconseguir els nostres objectius. Quan estam motivats i segurs de nosaltres mateixos, les possibilitats d’arribar a les nostres metes són molt més altes, ja que l’esforç i l’optimisme poden superar molts d’obstacles.
En segon lloc, sí que es vera que no tothom té les mateixes condicions i oportunitats, i això potser sí que dificulta molt les coses. Però en molts casos de gent exitosa, hem pogut veure com han començat en condicions molt pobres però que lluitant pel que volien ho han aconseguit.
En conclusió, la determinació i les ganes són pilars fonamentals per aconseguir els nostres objectius, però no ens hem d’oblidar que el context i les oportunitats poden facilitar molt el camí cap a l’èxit.
Magda Mir Nabil 2n Batxillerat B (curs 24-25)