Embedded Files
Records i vivències...
I TU, QUÈ ENYORES?
Records i vivències d'exalumnes i exprofessors...
QUÈ ENYORES DE QUAN ESTUDIAVES A L'INSTITUT?
N'Elisabet Palou Comes és una alumna de màster de professorat que està fent les pràctiques al nostre institut, al departament de Llengua Catalana i Literatura. És exalumna del centre i li hem demanat que ens comenti què és el que enyora de la seva etapa d'estudiant.
Revisitar l’Institut com a alumna de pràctiques m’ha fet veure-ho tot amb una altra perspectiva. Camín per passadissos que conec de memòria i m'entendreix comprovar que hi ha coses que semblen intactes: les aules, els pupitres, les cortines grises, les vistes per la finestra, el renou de l'escala del hall després del timbre, alguns docents i treballadors que segueixen al seu mateix lloc de feina...
Un dels records que més m’ha marcat és l'assignatura de teatre de 1r d’ESO. Aquella primera espurna em va obrir un camí que, a dia d’avui, encara segueix viu. També guard amb molt d’afecte el viatge d’estudis a Roma de 4t d’ESO, un dels moments més feliços dels anys que vaig passar aquí, i la pinya tan especial que férem com a classe a 4t, 1r i 2n de batxillerat.
Tornar-hi m’ha fet sentir que, tot i que sembla que els temps canvien a tota velocitat, l'essència d'un centre és molt difícil de canviar i ens marcarà per sempre a aquells que hem passat aquí tota una etapa vital.
El que més enyor de Can Peu Blanc són aquells minuts abans d’entrar a classe, la música que sonava per començar la primera hora i que, segons el dia, ens animava o tot el contrari. Enyor els patis i els grupets que sempre estaven als mateixos racons, les converses que començaven parlant d’exàmens i acabaven tractant de qualsevol cosa menys estudiar. També enyor les amistats que hi vaig conèixer, algunes que encara em fan costat i d’altres que em regalen una imatge dolça del passat. Els professors que em van deixar una petjada profunda durant aquells anys, alguns encara presents a l’institut, formen part dels meus millors records.
Tornar a Can Peu Blanc com a dinamitzadora lingüística em fa adonar-me de com passa el temps, però també de com certs moments i persones mai no s’obliden i continuen deixant petjada.
Assia El Hamouchi, mestra d'Educació Primària i dinamitzadora lingüística al nostre centre.
Som na Núria Grau i actualment curs 6è de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El que més enyor de Can Peu Blanc és anar a classe amb els meus amics. Són molts els records i anècdotes que vivíem dia a dia i que quan ens veim encara recordam.
L’ambient a l’Institut era molt familiar i tranquil; recordo amb afecte en Tomeu, que va ser tutor a 1r i 4t ESO i a na Pilar de Biologia, que es preocupava molt per nosaltres i pels nostres estudis. Ho he valorat molt més des que estudii a la Universitat, ja que tant el tracte amb els professors com el tipus de classes, són més impersonals i poc properes.
El que més enyor de Can Peu Blanc és aquella felicitat que un descobreix dia a dia amb els amics i amigues, amb els primers amors, amb els aprenentatges acadèmics i vitals. Els partits de futbol al pati, jugar a bolles al carrer, l’aire fresc contra la cara als matins quan anava a escola amb bicicleta o més tard amb motoret. La minyonia perduda, la jovenesa que mai no tornarà, la vertadera pàtria.
Jaume Segura Socias (ambaixador de la Unió Europea a Bolívia)
QUÈ ENYORES DE QUAN ENSENYAVES A L'INSTITUT?
Na Marilen Payeras, que va ser professora del departament d'orientació ens diu "Enyor el sentiment pobler per Sant Antoni, als meus aprenents que, tot i les dificultats, demostraven resiliència i esperit de superació. I sens dubte, les companyes i companys del Departament i la xerradeta matutina amb na Paquita i n'Andreu."
N'Antònia Quintana va ser molts d'anys professora al departament d'Orientació i fa dos cursos es va jubilar: "De l'IES enyor els alumnes, la seva rialla i el seu esforç. També el bon dia amb na Paquita i n'Andreu"
Na Sílvia Romero, exprofessora de Geografia i Història en el nostre centre ens diu: "No és fàcil triar una sola cosa....Varen ser molts d'anys i moltes vivències.
Record amb enyorança l'ambient de la sala de professors, els berenars, les vistes de la Serra des de les aules, els cocarrois de na Maria del bar!! Però sobretot, els companys i els alumnes amb ganes d'aprendre i que em van fer estimar aquesta professió!"
Na Xisca Serra ha estat professora d'Anglès al nostre centre durant 15 anys i enguany ha començat a l'escola d'adults d'Inca. Ella és també exalumna del centre. Ens comenta: "El que més enyor de l’IES Can Peu Blanc són les xerrades i els moments de qualitat amb les persones que fa dècades que conec; no poder descobrir i conèixer els joves talents poblers que van creixent any rere any; els vint minutets de berenar i descans al pati interior del centre; les celebracions de final de trimestre, amb els discursos plens d’espontaneïtat i d'humor dels nostres showmans; i les vistes obertes i la Serra de Tramuntana al fons, que transmeten tanta calma i serenor.
Na Joana Victòria Cladera és exalumna del centre i, a més, ha estat professora del Departament d'Orientació: "Sense dubte, el que més enyor de l’institut és l’ambient tan especial que es respirava. La companyonia, l’amabilitat i aquesta sensació de formar part d’una família. Crec que gran part d’aquest bon clima es devia a les activitats que s'organitzaven constantment: berenars, dinars, bauxes…, ja que, a més de divertir-nos, enfortien els llaços entre l’equip, i això m’encantava! Anar a fer feina era més que complir amb una jornada. Tant de bo tornar a coincidir!"
UN PETIT RESUM DEL CURS 2024-2025
I el nostre comiat als quatre professors que es jubilen enguany!
"CARTES DEL FUTUR" (alumnes d'arts escèniques de 2n Batx A i B)
CARTES DES DEL FUTUR editat.mp4Page updated
Report abuse